ETS
Ets la tramuntana
quan amaina,
el capvespre amb
els collarets de llum…,
la rosada al vol
de la brisa.
Ets la primavera
en estat pur,
el silenci quan
acaricia, la lluna
mestressa de totes
les marees.
Ets camí i destí,
la dida de la il·lusió,
bateig a vida,
la cala abraçada de mar…,
veu i paraula
crit i passió.
Quan els sentiments
s’embruixen, ets tu.
Quan el pensament
se’m fa estel, ets tu.
A la flor de viure
cada pètal és un desig…
El poema no té cos,
només cor i ferida.
No hi ha temps d’espera,
tot és camí paral·lel
endavant i sense cruïlla.
Però malgrat tot, ETS…
Carles Vall
Encara no hi ha ressenyes.