-Vull que em gronxis! -. Deia ella infantil i juganera.
Com podia, empenyia aquell tros de dona
que feia grinyolar el gronxador
i la seva estructura més que el vent,
fent callar els grills i allunyant d’allí els ocells.
El sol, el silenci, les vistes…
un somni, el seu somni, volar, ser lliure i
potser el més important,
sentir-se estimada.
Fragment d’ El Gronxador, d’ Eloi Miró
Encara no hi ha ressenyes.