El nius de la vida
Tothom neix en un niu,
primer bressol de la vida
a vegades aspre, fràgil i fred;
a vegades, càlid, confortable i bonic.
En aquest niu som pollets assedegats per créixer,
mirador d’altres nius, pensaments i volades
aquí formarem plomes i caràcter,
i mancats de mestre… sovint;
les caigudes i plomes trencades ens ensenyen mes que l’escola,
i no podem triar ni el lloc, ni el niu.
Amb el temps,
descobrim i dominem l’aire i el núvols,
planegem sobre sentiments,
plorant entre patiments,
i creixem … i marxem.
I fem ruta, mes enllà d’albades i de mars,
buscant nous colors i amors,
oblidant vells dolors i tristors,
per plantar tenda, i fer niu en paratges sovint llunyans.
A vegades, massa lluny del nostre redós,
allà on varem deixar els pares i amics
allà on varem oblidar els records,
i perdem el camí de tornada.
Avet_blau
Encara no hi ha ressenyes.